Bon Nadal!

Tot l'any estem esperant que arriben aquestes dates per a tornar a dinar i sopar amb tota la família en un mateix lloc. Hui, 24 de desembre, comencen les festes de Nadal fins al 6 de gener quan acaben amb els regals que Melchor, Gaspar i Baltasar ens porten.

El primer dia de festa, el dia de la Nit de Nadal, les famílies es reunixen per a celebrar la víspera del naixement de petit Jesús al pessebre de Jerusalem. El que es fa és menjar pernil, formatge, fruïts secs, llagostins, clòtxines, petxines, carn, etc. i després cantar tots junts els nadales. A més a més, aquest dia i per la influència de la tradició anglesa, Papà Noel porta regals per als xiquets de la casa, encara que a vegades als més grans també els porten alguna cosa.

Al dia següent, el 25 de desembre, és Nadal. Abans, la majoria de famílies aquest dia anaven al restaurant, però ara que com tots sabem estem en crisi, moltes famílies dinen a casa perquè no es poden permitir gastar tant diners en un dia, però això no canvia passar un bon dia tots reunits i feliços.

Després de sis dies, per la fi ha arribat l'últim dia del any, la nit de cap d'any on fem altre dinar paregut al del 24 de desembre. També, dinem les mateixes coses però fem una tradició molt significativa per als espanyols. Quan són les dotze per la nit, al só de les campanes ens mengem un gra de raïm per cada campanada. Així és com tots els espanyols celebrem i donem la benvinguda a l'any nou.

A l'any nou, és un dia on es fa el mateix que en Nadal. Així arribem a l'últim dia de les festes, el 5 de gener, on els nens ixen al carrer a vore als Reis Mags i a dir-los tot el que volen que els porten eixa nit. Quan arriba el dia següent, els xiquets obren tots els regals i es fa per a desdejunar xocolata amb mona, on dins trobem regalets.

Us deixe una imatge d'un arbre que fa la meua ciutat, Oriola, per a adornar els carrers.

Felices Festes!

Coneixe'm un poc més

Tot el món  desenvolupem aficions fóra de l'àmbit acadèmic. Les meues aficions poden semblar peculiar per a una dona, encara que cada vegada estem més en igualtat amb els homes. La majoria de les meues aficions estén relacionades amb els esports.

En primer lloc, sóc aficionada a un dels esports més coneguts i amb més aficionats, per no dir el que més: el futbol. El meu equip no podia ser altre que el Real Madrid C.F. i els jugadors que més m'agraden són Callejón, però fins i tot, el meu ídol Íker Casillas.

Però, sense dubtes he de confesar que sóc una fanàtica del motociclisme i que no puc perder-me les curses siguen a l'hora que siga, encara que també he de dir que alguna si que m'he perdut. Pot semblar que estic un poc boja, però és una passió el que sent per aquest esport, i com ja he dit em desperte a qualsevol hora per a vore al meu pilot preferit, Marc Màrquez.


En conclusió, com heu pogut vore els esports són el que més m'agraden, però també tinc altres aficions com eixir de festa, ballar, escoltar música i les aplicacions com WhatsApp, Twitter i la resta de les xarxes socials.

Carme Riera

El passat 16 de novembre vaig assistir a una conferència que va fer Carme Riera a l'edifici de la facultat de Filosofia i lletres de la Universitat d'Alacant.

Primer, van comentar la trajectòria que aquesta catedràtica ha cultivat dins de la literatura. Cal destacar que va escriure literatura juvenil i guions per a ràdio i TV. A més a més, ha publicat assaigs en diferents llengües.

Després, Carme va fer un recorregut per tota la literatura espanyola. Jo ací us faré un resum d'aquesta història i del que més o menys ha dit ella. El paper de la literatura ha canviat en comparació al S. XIX, s'han produït canvis en relació a la importància que té l'escriptor, destacant els monuments que han fet a escriptors com a Miguel Hernández, el nostre poeta oriolà.

A partir del Romanticisme, la primera obra que es puclica en català va ser "Zàrate". Per a escriure i parlar s'ensenyava la retòrica i la poètica, on destaca Garcilaso, quin imitava als clàssics, i autors estrangers com a Calderón, Góngora i Lope de Vega. 

Per una banda, al que li donaven molta importància era als texts literaris, als mites literaris, en definitiva, a qualsevol cosa que explicara el nostre origen, encara que els escriptors foren de la dreta o de l'esquerra. Per l'altra banda, abans era impensable que la literatura explicara la situació d'Europa i la pèrdua de les colonies americanes per part d'Espanya no era important, doncs Cervantes pertanyia a la nostra cultura literària.

Cervantes és l'escriptor de "El Quijote" i està considerat com l'autor que supera a la resta perquè la seua literatura dónava identitat al nostre país amb l'obra ja dita abans. Però aquest fet no va ocórrer només a Espanya, també una situació pareguda passava amb els anglesos, ja que les colonies d'EEUU estaven perdudes, però en canvi, tenien a Shakespeare.

Però, al S. XX amb la dictadura franquista tota la literatura va desaparèixer i açò va fer que la gent fóra menys culta. Ara, acabada l'època de Franco, el que s'utilitza és Internet com a font d'informació. Fins ací va ser la confeència de Carme qui després va respondre a una pregunta que li van fer sobre el futur que ens espera amb la literatura. La catedràtica va dir que el futur de la literatura és incert perquè està desapareixent poc a poc, encara que ella no està d'acord.

En conclusió, crec que fóu una conferència interessant pero tota la informació que he pogut arreplegar d'una persona tant important com és ella i de tot el coneixement de la literatura de la qual disposa; i com podeu vore no em va ressistir a fer-me una foto amb ella i dues companyes meues més, Ana i Laura.

Primer any a la universitat!

Aquest és el primer any d'universitat i vull contar-vos com a sigut el primer quadrimestre per a mi. Al començament vaig entrar amb molta por perquè no coneixia a ningú i no sabia com seria la gent amb la qual podria trobar-me. Però açò va ser només el primer dia. Recorde que a la primera persona amb la qual vaig parlar, va ser Lola. Després ens vaig conéixer a Mª José i Sandra, dues xiques molt simpàtiques. I així, poc a poc amb la resta de la classe. 

Aquesta és una nova experiència molt diferent al que era a l'institut o l'escola. A la universitat els professors no ens coneguen tant com a les altres institucions educatives i encara que t'oferixen la seua ajuda, mai és la mateixa a la de l'institut. En el meu grau, Mestre d'Educació Primària, hem de fer molts treballs que ens ocupen molts temps, doncs són grupals i moltes vegades ens hem de quedar a la universitat a fer-los. 

Per últim, vull destacar la bona relació que tinc a la resta de companys i companyes i desitjar molta sort a tots per als exàmens que tindrem dins de poc temps, a Gener, i que serà la primera vegada que ens enfrontarem a la nova forma d'avaluació per a nosaltres. 

Molta Sort a tots!

Un únic país, Espanya!

A Catalunya, últimament, estem veient com molta població està reclamant la seua independència d'Espanya, però també hi hi ha gent que se sent espanyol i no vull aquesta independència que reclamen alguns partits polítics.

Per una banda, els que sí volen la independència podem vore com només parlen en català perquè no reconeguen l'espanyol o castellà con la seua llengua. Quan reclamen aquest dret ho fan, fins i tot, mitjançant la política, però també amb manifestacions.

Per l'altra banda, els que no són radicals a aquesta proposta, cal dir que se senten espanyols però, per eixa raó, no vull dir que no s'identifiquen també com a catalans. Aquestes persones, no renuncien a ningú de les dues llengües, consideren les dues importants i els dona el mateix parlar una llengua que l'altra, segons el costum que tingan en diferents àmbits.

En conclusió, la política no ha de ser una ferramenta per a produir un ambient negatiu en la societat per l'ús que els polítics públicament utilitzen. Normalment, les conferències politiques són retransmitides per la televisió nacional i han de subtitular el que diuen. Per això, si estem en un mateix país el recomanable seria que els actes públics televisius foran tots en la mateixa llengua perquè tot el país ens entenga sense posar subtítols.